,última
ment
pens
en
Tu: imagín com t'acostes a
mi,incauta
ment, i em dius
què és el poema (jo
sóc
un peix freda
ment llençat al sol), què és
el meu crit, el meu cant
en la teva mirada
...
i
pens
sobretoteslescoses
la paraula desfent-se
(m'agradaria, es evident, sentir-me
encara
més prop teu: tant que pogués acariciar-te el ventre
i trobar-hi, preuadíssim guar
dó, un aigua anellada
pel desig) en la teva boca
com el sucre, com els meus sentits, mentre Jo t'esper
,assegut a l'ombra d'una figuera
;la paraula desfent
-se, a
gosarada i sen
zilla
,en la memòria dels teus somnis
mentre jo t
'esper assegut a l
'ombra d'un llorer
;dolços són sovint els somnis
que
a les palp
entes
(bell(i ben)mirat
ge
)
em porten sempre cap a tu
Miquel Bezares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada