Cant de Raül

Pense que ha arribat l'hora del meu cant a València, jo també temia el moment, m'ho confesse, temia el moment del meu cant a València... Els inicis van ser a Benimaclet, gairebé teniem vint anys i el cap ple de somnis encara quasi adolescents. Recorde la força d'aquells temps, la sang recorria impetuosa el nostre cos i res no importava fora d'aquell pis. Els bars de Russafa vingueren després, aquelles vistes del riu... Vivers sempre al centre, com la humitat, com el desproposit dels qui governen aquesta ciutat que és nostra. El soroll del tramvia sempre hi va ser, també aquests darrers anys a Pont de Fusta, ací hem sigut família. Què faré ara amb tots els llibres que em va deixar Blasco Ibáñez? València, València, ah tu València meua... No, jo tampoc la vull cantar amb solemnitat, a València, tan íntima i calenta, tan crescuda i dolguda, i estimada també!

Poètica d'Amor

,última

ment

pens

en

Tu: imagín com t'acostes a

mi,incauta

ment, i em dius

què és el poema (jo

sóc

un peix freda

ment llençat al sol), què és

el meu crit, el meu cant

en la teva mirada

...

i

pens

sobretoteslescoses

la paraula desfent-se

(m'agradaria, es evident, sentir-me

encara

més prop teu: tant que pogués acariciar-te el ventre

i trobar-hi, preuadíssim guar

dó, un aigua anellada

pel desig) en la teva boca

com el sucre, com els meus sentits, mentre Jo t'esper

,assegut a l'ombra d'una figuera

;la paraula desfent

-se, a

gosarada i sen

zilla

,en la memòria dels teus somnis

mentre jo t

'esper assegut a l

'ombra d'un llorer

;dolços són sovint els somnis

que

a les palp

entes

(bell(i ben)mirat

ge

)

em porten sempre cap a tu

Miquel Bezares.

La muerte del príncipe

  "¿Por qué no será todo una verdad enteramente diferente, sin dioses, ni hombres, ni razones? ¿Por qué no ha de ser todo algo que ni siquiera podemos concebir que no concebimos: un misterio totalmente de otro mundo? ¿Por qué no hemos de ser nosotros —hombres, dioses y mundo— sueños que alguien sueña, pensamientos que alguien piensa, puestos siempre fuera de lo que existe? ¿Y por qué no ha de ser ese alguien que sueña y piensa alguien que no sueña ni piensa, súbdito él mismo del abismo y de la ficción? ¿Por qué no ha de ser todo otra-cosa, y ninguna cosa, y lo que no es la única cosa que existe? ¿En qué parte estoy que veo esto como algo que puede ser? ¿Por qué puente paso, que por debajo de mí, que estoy tan alto, están las luces de las verdades deshechas que flotan encima y todas ellas buscan, como si buscasen lo que puede abarcarse?

  Tengo miedo sin sueño, y estoy viendo sin saber lo que veo. Hay grandes planicies todo alrededor, y ríos a lo lejos, y montañas... Pero al mismo tiempo no hay nada de esto, y estoy con el principio de los dioses y con un gran horror de partir o de quedarme, y de dónde estar y de qué ser. Y también este cuarto donde te oigo mirarme es algo que conozco y que parece que veo; y todas estas cosas están juntas, y están separadas, y ninguna de ellas es lo que es otra cosa que estoy viendo si veo.

  ¿Para qué me han dado un reino que tener si no he de tener mejor reino que esta hora en que estoy entre lo que no he sido y lo que no seré?

5-10-1932"

Libro del desasosiego
Fernando Pessoa (Bernardo Soares).

Silenci

ENS demanen silenci, quan ens queden encara
tantes coses per dir —"a dormir, a callar" —,
cara als dies futurs, una amarga memòria
de sang pels escalons, de vidres en la boca,
una música sola que ningú no escoltava
arrossegant-se, trista, per damunt les estores,
un animal de música, allargant-se, prim,
des del començament de la mort en la terra
i creuant, un per un, tots els túnels dels segles
amb una bruta fam de claredat, només.
Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten.
Creuavent piament les mans sobre el melic,
ofegaven un rot, aclucaven els ulls.
Oh, les eternitats de J.R.J.!
El món està ben fet. A callar tot el món.
A dormir tot el món. El món està ben fet.
¿Què més ens podeu dâ en altra vida? Amén.
Els versets eucarístics de Bertran Oriola.

Vicent Andrés Estellés.

"Silenci", Llibre de meravelles (1971).