Ni criptes ni sepulcres
ni lilàs ni baladres ni calzes.
Porteu-me al més infinit horitzó,
a tocar del cel, a la vora del paradís,
on escumeja el so,
els xiquets fan castells de sorra
i les parelles exhibeixen el seu amor
entre sirenes.
On els homes espolsen les culpes,
ni que siga efímerament.
Vesseu-me, floc a floc, a l'estany
de marees espeneroses
i alabatre de gavina.
On les closques dels caragols
es fan eco de les celebracions,
dels descansons sempiterns, de paus
veres i no simulades.
Hèctor Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada