Sobre l'Ovidi i la nostra dignitat

 
 Diuen que ningú és profeta a la seua terra. Ovidi Montllor sí ho va ser i ho continua sent. Les seues paraules, les seues cançons i el seu legat continuen ressonant al seu carrascós i clevillat poble, com diu la seua cançó. Que ja en vida es va convertir en símbol de la col·lectivitat no sols a Alcoi sinó a tots els territoris de llengua catalana no es pot negar. Per això, que gairebé vint anys després de la seua mort els reconeixements a la seua figura per part de les institucions hagen brillat per la seua absència, tant al País Valencià com al seu propi poble, no sols clama al cel, sinó que demostra la malaltia que la nostra societat pateix des que tots els pobles de l'estat espanyol vàrem iniciar el camí de la democràcia.

  Des d'aleshores l'allunyament entre la societat i les institucions ha sigut cada vegada major. Prova és el cas del nostre estimat Ovidi, tan present a l'imaginari col·lectiu i absolutament ignorat pels que, fins ara, ens han governat. Aquest allunyament ve produït per un mal enteniment del sistema democràtic, pel "he guanyat i s'ha acabat", encara que la majoria de la ciutadania real no t'haja recolzat a les urnes ni tinga la mateixa sensibilitat que tu, i encara que les regles del sistema siguen absolutament injustes amb les minories, impedint el seu creixement.

  Al igual que l'esperit ovidià, però, el nacionalisme polític valencià ha continuat viu durant tots aquests anys, a pesar de les trabes que per a la seua existència li s'han imposat per part del sistema. És més, no sols ha sobreviscut sinó que ha creiscut sobremanera gràcies al compromís de tants amb la seua identitat. Perquè la consciència de ser poble no pot esborrar-se, com venim comprovant des de fa segles, ni amb les eines de manipulació més avançades, siga plenant de sal els camps siga a través dels mitjans de comunicació moderns. Com bé diuen, les coses de vegades triguen més del que desitgem, però arriben. Així és com Compromís està presionant per que l'Ovidi tinga el lloc que li correspon al seu poble, amb un carrer i amb homenatges com els del passat 9 d'octubre.

  Molts diran que aquesta reivindicació es deu a motius ideològics, per afinitat amb la figura de l'Ovidi. A aquests els diré que moltes diferències polítiques hi haurien entre l'Ovidi i, per exemple, jo mateix. Es tracta, però, de reconeixer la tasca que per la dignitat de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre poble i del nostre país, va dur a terme Ovidi Montllor i Mengual. Es tracta de recuperar per al nostre sistema el vertader esperit democràtic, la participació i l'implicació de totes i tots en la construcció del país que volem.